La consellera d'Ensenyament Rigau es planteja l'uniforme escolar.

Aquest matí al programa de Rac1 el Món a Rac1 han fet una entrevista al secretari general de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. En un moment de la mateixa, el presentador ha fet una pregunta en relación a les següent paraules de la consellera d'Ensenyament Irene Rigau:

"¿Hay que recuperar el uniforme en la escuela o, al menos, establecer unas normas de vestimenta más igualitarias?"


El primer pensament que m'ha vingut al cap ha sigut "i això qui ho pagarà?". En aquest temps de crisis, que des de la Generalitat s'està fent una política de retallades també a l'ambit educatiu, no crec gaire oportú llençar un globus sonda sobre aquest tema. Encara que també diu que és un debat que hauria de fer cada centre i treure les seves propies conclusions. Ho sento, peró no té cap sentit.

Bé, ara anem a la resposta que el Sr. Duran i Lleida ha fet. Segons la seva opinió, seria una possible mesura per potenciar el respecte i la convivència a les aules. Així ,els nostres actuals dirigents pensen que vestint d'una determinada manera als alumnes, aquests per art de màgia canviaran les possibles actituds poc cíviques que puguin tenir. No sé que pot pensar la gent, però a mi em sembla un acudit. Hi ha moltes altres mesures per afavorir la convivència i el treball als centres educatius, entre d'altres, crec jo, fer notar als docents que les institucions els recolzen i fer-ho públic i notori, i d'aquesta manera fer veure a la societat que els mestres i professors són uns elements veritablement útils i necessaris de la societat.

Enllaços relacionats:

• Enllaç a la Vanguardia.es on es fan ressò de les paraules d'Irene Rigau. Aquí.
• Enllaç al bloc de RAC1 amb l'entrevista al Sr. Duran i Lleida. Aquí.
  

Estrés en el sector de la Enseñanza Secundaria. UGT.

Un informe de la UGT (enlace de la noticias en 20minutos.es aquí) llega a una conclusión, que a parte de ser bastente previsible, no es menos alarmante: los docentes de nuestro país están tremendamente preocupados por el poco apoyoque reciben por parte de las familias en la taréa de la educación.

Soy de la opinión que el oficio de la docencia es una de las profesiones que más espíritu vocacional necesita por parte de quien la ejerce. La recompensa no se limita a una remuneración económica, también hay un factor - digamos - emocional por parte de quien se pone delante de un grupo de personas y quiere impartir una serie de conocimientos y valores. Lamentablemente, la figura del profesor ha dejado de tener la relevancia social que antaño tenía (no me refiero a otros tiempos en que el cachete estaba al orden del día). Personalmente creo que el origen del problema no está en los alumnos, está en sus familias. Es duro decirlo así, pero no menos cierto.


Desde hace ya bastantes años, parece como si las familias hubiesen dejado la total responsabilidad de la EDUCACIÓN de sus hijos a los docentes. Las causas son varías y una de las que más se escuchan es el cambio de la sociedad y la imposibilidad de los padres de poder pasar más tiempo con los hijos. No lo discuto, pero de ahí a desentenderse del crecimiento personal hay un gran paso. Así, es normal que una parte de la sociedad culpe del fracaso escolar - y personal - a quien le ha dado erroneamente la total resposabilidad de la educación, los docentes.

Entonces, si el alumno ve que desde su entorno familiar se tiende a dar la culpa al profesorado, ¿qué respeto va a tener el estudiante por el docente?. Fácil, el que tienen sus padres por quien se pone delante de un aula todos los días, muy poco.


Obviamente no se puede generalizar, hay familias que entienden que la educación es algo más que el trabajo del aula, una labor que se tiene que completar en casa. También hay malos profesores que no tienen ningún interés en el crecimiento personal de sus alumnos. Sin embargo, aquellos que trabajen en la docencia saben que aunque estas palabras son duras, están sustentadas por una gran base de verdad social.

Más:

• Enlace al comunicado de prensa de la Federación de Trabajadores de la Enseñanza de la UGT.
• Enlace al post del blog Algo más que Tecnología: Señores padres con hijos en la E.S.O.

Por cierto, ya que en el blog ya he puesto un par de tiras (ambas encontradas haciendo una búsqueda en Google imágenes) que provienen de una web de tiras cómicas llamada el Faro. El enlace www.e-faro.info.

Web Reglas de Ortografía.

Reglas de Ortografía es una web (enlace aquí) donde se puede encontrar una recopilación de las reglas ortográficas del castellano, además de ejercicios online para practicar.

A diferencia de otras páginas, el entorno es fácil de seguir por lo que es adecuado para que los alumnos pueda investigar por su cuenta la web y encontrar aquello que necesiten. Los ejercicios están clasificados por niveles y la sección de apuntes está bien estructurada. Realmente puede convertirse en una útil herramienta de apoyo en la materia de lengua castellana.

Recursos per aprendre català de la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya ofereix al seu portal d'internet un apartat on hi ha recursos per aprendre català o millorar les competències sobre aquesta llengua (enllaç aquí). Hi ha dos que poden ser interessants per al món de la docència: el Parla.cat i l'Optimot.

Parla.cat, entre d'altres coses, ofereix la possibilitat de realitzar uns cursos en dues modalitats, una lliure i gratuita i l'altre amb l'opció de tutoria que és de pagament. Pot tenir el seu interès com a material de reforç per aquells alumnes que necessiten una petita ajuda per millorar el seu nivell.

L'Optimot és un servei de consulta sobre dubtes que es puguin generar en l'ús de la llengua catalana. El millor de tot és que si es dóna el cas que la pregunta que es faci no té una resposta encara, permet fer una consulta personalitzada i es suposa que haurà de ser contestada des d'Optimot.

El projecte eduCAT1x1.

Abans de tot, deixo que siguin les mateixes paraules del Departament d'Ensenyament les que il·lustrin què és això del eduCat1x2:

"El Projecte eduCAT1x1 té com a objectiu integrar plenament les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les aules i als centres educatius. Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, significa l'ús d'un ordinador portàtil per cada alumne o alumna. Transforma les aules en "aules digitals", proporcionant accés a Internet i a entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) amb continguts i recursos educatius en format digital."

¿Sona bé, no? Però la continuïtat del projecte ara sembla que no està clara, segons paraules de la nova consellera Irene Rigau. Aquesta "pausa" té tots els números de ser una conseqüència més de la crisis econòmica i de les retallades que l'administració està duent a terme. Malgrat tot, crec que hi ha altres factors que, de moment, justifiquen que aquest projecte vagi tal i com s'havia previst.

Imatge trobada a Cugat.cat

No hi ha materials. Encara que la comunitat docent ja portava temps preparant webquests, activitats en linia, etc., estem molt lluny de poder preparar la programació d'una materia que tingui com a base el treball davant una pantalla. Tampoc les editorials semblen haver proporcionat bons materials als centres.

Manca de preparació dels docents. Encara que no sigui agradable, s'hauria de ser conscient que molts dels docents, avui en dia, no tenen els suficients coneixements en les TIC com per poder-les fer servir en el seu treball. Crec que el motiu no és la manca de capacitat per adquirir noves habilitats, és la por que pot arribar a produir desmotivació, o aquesta és la sensació que tinc: en alguns dels cursos als que anat, m'he trobat amb professors que no sabien i els hi feia "cosa" provar coses amb un ordinador. Abans de dur a terme aquest projecte s'hauria d'haver format als docents.

Els centres no estan equipats. Per implantar un projecte que es basa en que cada alumne tingui el seu propi ordinador portatil per treballar a l'aula, cal que els centres disposin d'una xarxa propia (tant per treballar a l'aula com des de casa) i conexió a internet arreu. Per començar, caldria que als centres hi haguès un informàtic per solucionar el més aviat millor incidències (que sempre hi ha).

La meva opinió és ben clara: abans de tot invertir en formació en TIC dels professionals de l'educació; crear un grup de gent que pugui veure les necessitats i produir materials i forçar les editorials a tenir departaments d'investigació per desenvolupar-ne de complementaris amb els llibres de text; i oblidar l'ambiciosa idea que cada alumne tingui un ordinador, invertint de moment en l'equipació dels centres (conexions wifi, xarxes propies, seguretat informàtica i més aules d'informàtica).

Imatge trobada a Calaix TIC

Enllaços relacionats:

Departament d'Ensenyament. EduCAT1x1.

Projecte eduCAT1x1.

XTEC, projecte eduCAT1x1.